Reconec que són fan dels doodles del cercador google. Avui és el 50è aniversari dels llenguatges de programació per a nens i, com no podia ser d’altra manera, ho celebren amb un doodle especial interactiu en forma de joc… en el que cal programar codi. L’han fet ells sols? No! En col·laboració amb Blockly, també de google (ja l’hem provat!), i els investigadors del Massachusetts Institute of Technology (MIT) dedicats a Scratch, que ja coneixem una mica. Som-hi!!!
L’inici ja és tota una declaració d’intencions, et proposa un joc en el que un conill ha d’agafar tantes pastanagues com pugui… amb l’ajuda de les peces de programació. En anglès l’han anomenat Coding for carrots: si programes bé, tens una pastanaga de premi!
Això del pal com a càstic i la pastanaga com a premi, o la pastanaga devant de l’ase per a que avanci, pot sonar una mica antic però, pensem-hi una altra vegada: cinquantè aniversari? Cinquanta anys! Això vol dir que ja als anys seixanta del segle XX algú ja sabia o ja va tenir la intuïció de que la programació, i tal vegada també la robòtica, podia ser una interessant eina d’aprenentatge pels nens.
Així, l’any 1967, tres investigadors del MIT van crear la primera versió d’un programari de codificació molt senzill per a nens i nenes que van anomenar LOGO i que es basava en el llenguatge lisp (List-Processing). La seva finalitat en un principi era usar-lo com a eina educativa per a diferents matèries, com la robòtica, les ciències, la música, la llengua i sobretot les matemàtiques, pel perfil acadèmic dels seus dissenyadors.
Tanmateix, també podia usar-se per ensenyar conceptes principals de programació, com els arxius d’entrada i de sortida o com utilitzar les llistes. Alguns companys de classe el van utilitzar durant l’ESO a partir dels anys 90. Recorden haver de moure una tortuga verda sobre un fons típicament negre. Està disponible gratuïtament a la xarxa.
Fins i tot n’existeix una versió mecànica! El robot tortuga:
Des d’aleshores, la programació per a nens i nenes ha evolucionat molt. Del mateix MIT coneixem l’Scratch, dissenyat i desenvolupat també per a que sigui menys intimidant i més amigable que els llenguatges de programació usuals. Aquest doodle-joc ha volgut rendir homenatge al vell LOGO, usant el mètode de Blockly i el llenguatge de Scratch, aquest darrer una mica simplificat.
La pantalla comença amb un conill que es mou sobre cubs i ha de menjar pastanagues. Per a moure’l, cal afegir fitxes de colors i una mica en forma de puzzle, com a Scratch. Si poses el cursor sobre cada una d’elles, hi apareix una llegenda amb el fa fer la fitxa.
En aquest cas, per exemple, es veu que la peça verda amb una fletxa el fa anar «endevant». Com Scratch, funciona arrastrant la peça a la zona de codi, en blau més fosc, en aquest cas al costat de la peça blava d’inici. Després cal picar sobre el botó taronja a la dreta del codi, que funciona com els antics radiocassettes: un triangle vol dir que el conill tiri amb el codi i faci el que li diu.
Arrastrant la peça d’avançament i picant el triangle del botó taronja passa això:
Igual que al Blockly, es succeeixen petits jocs diferents, amb diferents pantalles i cadascun més difícil que l’anterior, fins a poder arribar al gran premi final. En total hi ha sis nivells. Les peces de codi són semblantes a les de Scratch però n’hi ha moltes menys, tres en total, i són més simples.
Si hi ha algun error, el conill no es mor ni es perden vides! En aquest joc només es guanya! El conill avança tot el que pot i s’atura allà on hi ha l’errada. Es poden treure i posar peces tantes vegades com es vulgui. Quan s’aconsegueix el repte, el premi és el canvi de pantalla: un nou repte!
A més, a cada pas que avança o cada moviment que fa, la peça corresponent al codi s’il·lumina, és a dir, es queda de color blanc o més clar. Així es pot veure en tot moment a quina acció correspon cada peça, i a la inversa.
I sí, s’atreveix també amb iteracions o bucles…
A més, demana la sol·lució més curta, amb menys peces de codi, promovent els pensaments computacional i enginyeril.
El final val la pena!
Vols programar a canvi pastanagues? …i d’un deliciós pastís de pastanga! Som-hi!!!
Pot ser una manera d’introduir Scratch a l’aula, donat que és més senzill i menys intimidant.
Més informació sobre la història de la programació educativa per a nens i sobre aquest doodle, pels seus creadors, aquí. Gràcies!!!
Crèdits de tots els que han participat en el doodle
Engineering
Doodle Lead Engineering: Brian Murray, David Lu
Doodle Engineering Support: Jordan Thompson
Doodle Engineering Manager: Ben McMahan
Google Blockly Engineering: Erik Pasternak, Katelyn Mann, Rachel Fenichel
Creative
Creative lead: Gerben Steenks
Artists/Animators: Alyssa Winans, Pedro Vergani
UX Lead: Kevin Burke
Doodle Team Leads: Jessica Yu, Brian Kaas
Production
Program Manager: Greg Capuano
Marketing & Partnerships Lead: Perla Campos
User Testing Lead: Beth Foss
Localization Leads: Chiara Vanone, Tai Sevelo
Internal Partners
CS First Product Manager: Chris Busselle
CS First Program Managers: Matthew Dawson, Brendan Chan
External Partners
MIT Scratch: Champika Fernando, Mitch Resnick, Carl Bowman, Tim Mickel, Andrew Sliwinski
Music/Sound Design: Silas Hite
2 comentarios sobre “Que 50 años no es nada”